Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/312

Aquesta pàgina ha estat revisada.

s' havia apagat encara la set de sanch, y que 'ls amenasava á cada pas.
 Lo que passaren allí ho ha descrit admirablement un malograt autor en las Delicias del Claustro.
 Los frares que podian escapar del assesinat é incendi anavan perduts y sense saber ahont refugiarse; molts dels de Sant Francesch fugiren per la claveguera que dava á mar, mes trobats allí per las turbas, foren degollats.
 Altres anavan fugint d' un cantó al altre, apartantse ahont sentian venir los crits, y quan veyan que era impossible lo fugir s' abrassavan los uns ab los altres y dantse 'l bes de comiada s' reconciliavan ab Deu. Y despres, com víctimas resignadas se entregavan á las mans dels assessins.
 Las donas, mes bárbaras y malvadas en eixos casos que 'ls mateixos homens, hi eran en gran majoría; ningú com ellas tenia mes inventiva pera atormentar als que queyan en sas mans, ningú com ellas s' hi rebajavan tant; suplícis mes barbres no s' havian inventat jamay.
 Per avall, per avall del carré del Hospital ne caminava una ab ayre desinvolt y cara d' ubriaca. Sas curtas faldillas y son devantal eran poch menos que fets á llencas lo mateix que son mocador del coll; sos cabells desgrenyats li queyan esquena avall y per sa cara, mitj tapantli 'ls ulls en los que hi brillava la crueltat y duresa acabantli de dar un tinte mes feréstech; no semblava una dona, sino una fera desitjosa de carnatje.