aquell terrible torment pujaren dalt las teuladas y posant una frágil y estreta post desde allí ahont eran fins á los terrats de las casas del devant, á l' altre cantó del carrer d'en Raurich, passaren de un en un per aquella altíssima y estreta palanca, tenint l' abim als seus peus, á son costat las flamas y á sota d' ells lo poble frenétich y ubriach demanant sa mort.
Esgarrifa 'l pensar que l' emoció que devia embargarlos, un rodament de cap, lo relliscar d'un peu ó 'l consentiment de la improvisada palanca, podia ser causa de estimbarse algun d' ells, aixís com esgarrifa 'l pensar la dessastrosa mort que aytal desgracia podria dur als altres descubrintlos á las turbas.
Lo Senyor hagué misericordia d' ells y passaren tots sens cap dany. Quan estigueren tots junts en lo terrat del altre part del convent de genolls en terra se confesaren los uns ab los altres, dessota d' aquell bell y estrellat cel, tenint devant seu la eternitat y sentint los rabiosos crits dels seus butxins, després lo Prior los repartí las sagradas formas que havia cuidat de endursen.
A cada pas podian veures descuberts, la situació era terrible, mes ells, alsats sos ulls vers lo lloch hont reposan las esperansas dels justos pregavan á aquell Deu Omnipotent com un jorn lo seu fill diví, dihentli: «Pare si es possible passi de nosaltres aquest calis, mes nos fassa la nostra voluntat, sino la vostra.»
Aixis passaren la nit. Lo ensendemá foren portats á la ciutadela entre las bayonetas dels nacionals y seguits de las turbas en las que no
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/311
Aquesta pàgina ha estat revisada.
