sentiria veyent á sos peus las fumejantas runas de la ciutat dels Cesars.
Y al dir aixó, no parlém d' aqueixas máquinas que s' anomenan homens y que no tenen voluntat propia ni conciencia de lo que fan, y als que tampoch aprofitan los beneficis que reportan los seus crims: parlém si dels que aplegan la ganancia sens haver corregut cap perill, y sens mes trevall que 'l de atiar al ignorant y despres ferse ab la presa.
Era ja al vespre, ab la fosca s' havian fet mes visibles los incendis y la gent esporugida y horrorisada s' havia tancat dins sas casas ab greu dol y espant.
Los habitants de prop los convents havian abandonat sos estatjes y únicament hi quedava algú per allí aprop pera veure de salvar sas hicendas de las llamas propagadoras si era possible y li permetian.
Las turbas desenfrenadas, ávidas de sanch y matansa, corrian per los carrers baladrejant tan com podian, sagnós lo vestit, cara y mans; per tots cantons cercavan un frare á qui matar, y ay del infelís que ab tot y no serho á ells los hi pareixia, que no tornava á veure la llum del sol.
Un gran grupo rodejá lo convent de trinitaris y segurs los que 'l componian de que los frares estavan dintre, ab infernal alegría posaren foch per tots quatre costats gosantse solsament de pensar ab la terrible agonía dels que hi havía dintre.
Los frares, no veyent altre medi de fugir de
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/310
Aquesta pàgina ha estat revisada.
