Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/303

Aquesta pàgina ha estat revisada.

llach lo signe de nostra redempció, y entonant lo Magnificat sortiren d' allí.

 La cayguda de una roca, y lo descuit dels que, fóra 'ls monjos, lo monestir habitaren, feu que no quedés senyal de aquell camí, y per molts anys, la dita cova quedá ignorada de tothom. Ara la pot visitar sens cap perill qualsevulla; mes en quant á la Creu, ha desaparegut.
 Guillem Berenguer desde aquell dia, feu una vida molt santa, mereixent esser Abat del monestir de San Víctor de San Miquel del Fay, á la mort del que l' havia admés en son retiro.
 En la capella subterránea, s' hi troba encara una llosa de marbre negre adossada á la paret, que recorda la mort del ex-comte de Ausona.
 Alabat sia Deu.