Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/301

Aquesta pàgina ha estat revisada.

las aiguas. Unas ab sas llargas y rossas cabelleras anavan y venian de un cap al altre del llach, apareixent y desapareixent en mitj sas dauradas onas, somriguent y fent mil graciosos gestos ab son vel de trasparenta boyra, engalanant son front ab las flors que al vol creixian y formant dansas capritxosas que ell jamay havia vist ni en las mes galanas festas de son Palau. Altres, adornavan ab las estrellas del sostre son hermós trenat cabell negre, nadant com cisnes, en aquell mar d' ór. La lluna, deixant entrar un raig per una esberla de la roca, li mostrá tota la hermosura de aquellas enciseras ninfas mes blancas que la neu, y mes lleugeras y vaporosas que la mes lleugera au. ¡Que hermosas eran eb sos cabells adornats de puntas de diamants que 'ls feyan resaltar mes y mes la bellesa del color de cadascuna!
 Quan ellas s' atalayaren del novici, multiplicaren sos graciosos jochs, y somriguentli amorosament, li feyan senyas de que al llach se fiqués juntanse ab ellas.
 No fascina mes lo serpent á la inocent aucella de lo que ellas fascisnavan al pobre cavaller; la tentació era gran, aquell lloch l' atreya com á lo cer lo iman.
 Era ja l' hora del seny del lladre, quan lo novici sens forsas pera resistir mes, ficá un peu en lo encantat estany, mes tantost li tingué, lo toch de una campana, d' aquella mateixa campana que un dia de tribulacions y amarguras, lo convidá á la solicitut y á la pau, lo feu venir en si mateix y apartantse precipitadament del