Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/294

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 294 —

contemplava lo fill de Berenguer Ramon aquellas enaspradas cimas coronadas de pins agegantats y de altas y peladas rocas blavencas, y aquellas feréstegas al ensemps que graciosas vessants ahont en mitj de ias flors de vivíssims y esplendents colors, las frescas y tendres herbetas degotavan com si cada una tingués en son sí una deu de miraculosa aigua de brillants y perlas. Tot aquell gotam juutantse mes avall, formava cent regalins que devallavan per tots costats al torrent; y al lluny sentias un soroll mes fort, que feya endevinar un gros saltant d' aigua ó alguna sobrenatural cosa. Com que en aquells benhaurats temps la fé pura y senzilla imperava en tots los cors, lo comte d' Ausona feu en son pit la senyal de la creu tot encomenantse á la Verge Maria y al gloriós Sant Jordi, y camina que caminarás, la curiositat li doná forsas pera no cansarse fins á trobar lo puul d' hont la remor eixia.
 May havia vist una cosa mes maravellosa; á l' altre part del pregon torrent, ço es, á la montanya oposada á la que ell era, una cascata de una alsada inmensa llensava son devassall de aigua per un jayent de roca de mes dedoscents pams d' ample fins á un replá format de la mateixa roca que un xich mes amunt del indret ahont se trobava 'l cavaller rebia las aiguas y las rebatia fentlas, tot gemegant, en deu mil trossos, y aixecant núvols de blanquíssima escuma, que anavan á parar al fons del torrent.
 Absort en la contemplació d' aqueixa no imaginada, sublime maravella, no s' havia adonat