Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/288

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que corria; al veure ell las dauradas plomas de nostra hermosa nina, ha corregut vers ella cercant de totas maneras com agafarla; jo cansada com estava, he mirat de fugir de entre aquellas carnívoras aus, lo que he lograt ab prou d' afanys, mentre la incansable Trenas d' or, jugant y revoltejant entre mitj d' ellas, passava y repassava sens may deixarse agafar, atrayent ab son brillant color que 'ls estels il-luminavan, al perdut traginer; més ab tot y sa llaugeresa, molt temia jo que la perdessim, quan Lira armónica ab sos armoniosos sons la ha cridada, atrayent al mateix temps al jove en los seus canyars, y deixant á las gegantinas aus que rabiosament cridavan.
 Una hermosa tortorella de dauradas plomas entrá allavoras ab sens igual lleugeresa y se posá demunt la nevada espatlla de la hermosa regina, allargantli son bech, fins que ella li acostá sos llávis besantla tendrement; ficantse llavoras dins la pica, ixqué una hermosísima jovensela adornada ab llarguíssimas y dauradas trenas, que pareixía devia desvaneixes com una il-lusió, y vá sentarse entre las blancas flors als peus de la Regina fada.
 Derrera d' ella, entraren també las altres, seguidas del traginer, lo qui per cada sala que passava, admiravas tan y més que no havia fet la donzella; mes al entrar en eixa ahont juntas las fadas se trobavan, cap cas feu de tot lo que hi havia, aixís com tampoch de la trasformació de sas salvadoras aus, de lo que ni tan sols s'en udoná; ovirat havia á aquella hermosíssima da-