Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/279

nas de veures fora d' aquell lloch y de por que al recolsarse á la paret no la pessigués algun animal d'aquells.
 Al últim la bruixa s' atura, y movent la teya d' un costat al altre pera avivar la flama, aixís parlá:
 —Agenollat, agenollat devant las ossamentas d' aquells sabis que habitaren lo castell vuy dia nomenat Torre dels Rocaforts; ells son los qui m' han ensenyat lo noble art de la Astronomía, per ells som llegit ton destí en las estrellas y á ells ho pots agrahir si arrívas á saber lo que tant desitjas: y dihent aixó mostrava á la mitj morta donzella caps de mort y ossamentas dels moros (segons ella deya) que en la Torre havian habitat. Moltas esclamacions feya á cada fragment de cos humá que recullia, posantlo ab gran veneració demunt d' una especie de pedrís fet de la maleixa terra que al capdevall del camí subterrani hi havia.—Després que hagué fet tot aixó, gírantse á la nina li digué:—Se t'obrirá la porta d' aquest sagrat lloch y 't trobarás á la gran portalada de la Torre, davant d' ella hi ha un camí, lo qual seguirás fins á trobar lo riu Tenes, que travessarás á peu descals; quan sias á l' altre part, camina envers lo Nort, travessarás lo sech torrent que 's troba, per ahont empendrás ta via, pujant despres per una costeta que hi ha á ma esquerra, y seguirás lo camí que al cap demunt hi ha; ell te portará á un' altre torrentera que travessarás també com la primera, y que com aquella també té una costa á ma esquerra; fes via cap avant per ella, que