Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/274

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LO GORCH DE LA ENCANTADA.


Era una hermosa nit serena y clara; per la dressera del Castell de Montbuy pujava una donzella, que esferehída del avalot que feyan los esparvers al sentir turbada la seva quietut en aquella hora, mes de una vegada estigué resolta de tornar enrera; mes tantost un pensament, que la dominava sens dupte, fentla desistir, li dava cor pera seguir avant, y pujant, pujant, anava altre vegada cap amunt per aquella espadada costa, sentintse á cada pas punxada per las moltas bardissas y argelagas de que n' estava plena. Per fi ab moltas fatigas arrivá al cim, ahont s' aixecava lo quasi arrunat Castell.
 Sols un tros de muralla restava d' aquella antigua fortalesa que tants de setjes havia sostingut, y unas esquerdades parets que haurian sigut en altres temps las partioneras de las cambras ó salas s'alsavan com feréstegas fantasmas. En mitj de un pati s' hi veya encara la capella renovada alguns anys després de la deshabilació del Castell; al costat de ella hi havia com duas cambras que miravan á sol ixent, que ser-