Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/263

 —Princesa, princesa bella, tot está ja com vos voliau, per vos també jo tots aquets anys treballava, ¿voldriau, donchs esposarme?
 —Y que has fet tu per mereixer habitar en aquesta terra benhaurada?
 —Jo he estudiat set anys, nit y jorn, sens may pararne; jo se la historia del mon y las lleys que 'l regentavan; se quins han sigut los millors reys; he estudiat las costums dels pobles; he procurat combinar la rectitut ab la indulgencia, la justicia ab la clemencia, é imitant als reys virtuosos, so procurat donar lo millor exemple possible á mos súbdits, puig de dalt es d' ahont naixen las corrupcions y vicis ó las virtuts: so protegit las arts, la industria y lo comers, y mon regne ha prosperat com vostres benehits camps.
 Tu ets digne de regir aquí; per mon espós jo t' acepto, perque aixis juntadas la ciencia ab lo valor, lo treball y las virtuts cristianas, pot arrivar á ser aqueixa terra un veritable paradís; que may s' esparrami una sola llavor d' enveja, ociositat ni cap altre vici per ella, puig la mala semensa fructifica molt mes haviat que la bona y pren molt mes increment: visquem sempre com á bons germans, avinguts, practicant la caritat y totas las demés virtuts cristianas, y que may ningú que estiga despossehit d' ellas, puga entrar en nostre regne.
 Llavoras posaren los soldats del princep valent al vol del Regne de la Felicitat pera que no hi deixessen entrar á ningú que no tingués los mérits que 's requerian.