Un d' ells avansá y agenollantse devant la gran:—Princesa, li digué: vostres graners ja son plens, rajan á dojo vostres cups, vostra casa es acabada, y vostres camps sembla que la ma de Deu los beneheixi ¿voleu donarme per esposar vostra germana?
—Y que has fet tu pera mereixerla?
—Set anys só lluylat ab gent estranya pera llibertar de enemichs á ma patria, set anys que no he dormit en llit, ni menys he menjat en taula, que he tomat pluja y neu, y vents forts y soleyadas.
—Benvingut sias guerrer, pots esposar ma germana.
Llavors s' hi atansá lo segon y diu:
—Vostres graners ne son plens á dojo, vostres cups rajan, vostre casa es acabada, y vostres camps son tan bells, que Dèu sembla 'ls cultiva ¿voleu darme per esposar á vostra hermosa germana?
—Y que has fet tu per mereixerla?
—Jo, no so lluytat com brau guerrer com lo princep mon germá, mes lo he anat seguint per tot, curant als ferits que al camp quedavan, enterrava á tots los morts, per mi tots eran iguals fins los de diferents creencias y rassas, y quan remey no tenian, de Dèu los hi parlava y procurava convertir als que no ho eran á la religiò cristiana.
—Ben vingut sias apóstol de la fé que Dèu ensenyava, tu mereixes viurer aqui y esposarás la mitjana.
Y atansantshi lo ters á sos peus s' agenollava:
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/262
Aquesta pàgina ha estat revisada.
