á Cuba, tragué bola negra. ¡Pobre minyó! tan trempat com era y pensar que haja tingut de morir tan lluny dels séus y de sa terra! y ara, per acabarho d' adobar, los ha caigut la casa que, encara que mitj cremada y vella, á lo ménos los hi servia pera aixaplugarse; ara no sé com ho faran perque lo qu' es ells pagar lloguer no poden ni per poch que sia.
—¡Y no ha pres mal ningu?
—¡Ah! aixó no, gracias á Deu, no calia sinó que encara tinguessen més desgracias. Han sentit somoures la casa y ajudats del vehins han procurat fugir, mes diu que han quedat tan esglayats ab lo soroll y tot,que encara no s'han dat compte de lo suchcehit.
—¿Y 'l fill gran morí á América?
—Tothom ho creu aixís, puig se sapigué que estava malalt del vómit y després no se n' ha sabut res més.
—Mes, Senyor, ¿de qué vihuen, cóm ho fan aquesta pobre gent!
—Tan á Ciutadilla com á la mánega y carrer de la Tosca, es á dir, per tot allí ahont viuhen eixa gent més pobre, hi ha una germandó y caritat que 'ls encantaria. Si vostés passessen per eixos barris á las dotze, qu' es la hora de dinar veurian á tots sos vehins assentats al mitj del carrer, uns ab la cassola, altres ab la paella mateixa que ha servit pera courer son menjar, alguns pochs ab plat, partintse lo menjar los que no 'n tenen, y si avuy aquest té pa y 'ls altres no, aquell pa se reparteix entre tots, com se reparteixen demá lo vi d' un altre, ó la vian-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/250
Aquesta pàgina ha estat revisada.
