'n volgués tornar á ensenyorir, y llavors se tractá de fer la iglesia més gran pera que hi pogués cabre tothom, y á qual obra tots hi devían contribuir, com aixi 's feu, puig ningú cobrá jornal, ni 'ls mestres de casas, ni manyans, ni rajolers, fusters, en fí, ningú absolutament, y foren tants los miracles que succehiren, que sería llarch de contar; á un carreter li caigué lo carro volcal pe 'l séu demunt y ab tot y que anava carregat de pedras, cap dany rebé. Pero lo més gran de tots fou que lo qui portava 'l Sant lo dia de sa traslació, caigué mentres lo duya y tothom cregué perduda per sempre aquella preciosa joya feta de mans d' ángels; l' home 's desmayá y tot foren llantos y sentiment, mes lo Sant no 's feu á trossos com la gent se pensava, únicament se partí aquesta part dels peus qual senyal se coneix y que fou afegit incontinent.
L' home aquell feu fer un Sant de plata com á recort d' aquest miracle, Sant que fou guardat aquí fins al temps de la guerra del francés que fou robat per eixos.
Desde llavoras ningú més l' ha tocat, perque si 's trenqués, los ángels no 'n fan cada dia.
—¡Ah, sí, sí, es cert! digué la senyora encantada de la fé de la ferrera.
Moltas altras cosas los ensenyá, com foren los bonichs quadros figurant escenas de la vida y martiri del Sant, que son molt bons, y 'l quadro dels Juheus de Madrid fent sagnar lo cos de Jesus crucificat.
Quan sortiren de la iglesia era fosquíssim; lo
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/247
Aquesta pàgina ha estat revisada.
