Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/238

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ballas, 's trobava campromesa per tots los balls ab lo hereu del molí; á ell li semblava que 'l cor d' ella era un cor entussiasta, ple de sentiment y poesía, incapas de ser compres per los minyons del poble que encara que molt bons no entenian la delicadesa de sa ánima.
 Un dia los pesars del Isidro comensaren á saberse pel poble, son pare era tingut per molt avaro, no volia pagar á sos trevalladors y mossos, y no era perque tingués son diner á guany y li dolgués perdrer lo interés, ni que no 'n tingués, era sensillament perque ho volia fer aixís; ab aquesta manía de voler diner, comensá també á enmatllevarne, y quan son fill li advertí lo mal que feya, lo aborrí de tal manera que ja mes lo anomená per fill; los negocis del molí s' anaren embolicant, tot anava com Deu volia, jamay hi havia mossos quan algu anava á moldrer, l' aygua 's perdia, perque lo moliné no 's cuydava de res ni volia que ningú s'en cuydés, perderén los parroquians, las terras quedaren sens conresar perque ningu hi volia treballar sense paga, lo bestiá 's moria de gana y mal cuydat, y dins de la casa tot anava per lo mateix istil.
 Comensaren las execusions, l' un dia li prengueren un camp, l' altre una vinya, l' altre una pineda y per fi fins los embargaren l' aygua. L' Isidro ho veya desapareixe tot devant sos ulls sens tenir ni 'l consol de queixarse, cada vegada que aixó succehia son pare encara cridava contra sos fills, y l' Isidro no tenia mes remey que passar lo dia fora perdut per aquellas pinedas que tan estimava y en las que tan havia corregut