misteriosas fan apareixer, y surtintne, ab sa malehida petjada anavan fent erma y seca la plassa. Se diu que llavoras totas juntas van endúrselen: ningú ho sap del cert, mes es lo cas que ni pols ni rastre d' ell va trobarse.
A l' endemá dematí, coronada de rosas y sobre un llit de murtra, fou portada per sas companyas al cementiri la pobre noya. Desde aquell dia cada nit, al sonar las dotze horas, se veu baixar una ombra de la plassa, que fa via vers lo cementiri, fent rodolar en sa baixada las pedras costa avall que estremordeixen ab tant terratrémol, passa per lo torrent de Sant Bartomeu de la Quadra marcant sa planta en la terra negra que forma 'l jas, se dirigeix al fossar, y, en sent dins, s' ohuen forts sanglots fins que llostreja l' auba: llavoras corrent, corrent, amunt, torna per lo mateix camí, y 's pert aquella ombra entre 'l munt de pedras que hi ha en mitj de la Plassa de las bruixas.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/210
Aquesta pàgina ha estat validada.
