Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/209

Aquesta pàgina ha estat validada.

aquí? per tant tonto 'm tens, que 't pensas que ho creuré? digas qui es lo guapo que 't visita á semblants horas.
 Ella prou li esplicá com tothom en la vila havia sapigut la seva arrivada y, per lo tant, res tenia de estrany que ella també ho sapigués, y que de desde que havia arrivat que lo estava esperant. Tot fou en vá; en l' estat en que ell se trobava, ab las sanchs al cap, y ple d'oy per haverho perdut tot en lo joch, perdut lo seny, ni menos entenia lo que li deya sa promesa, y amparantse d' ell la gelosía, agafá á la pobre noya com si agafés una palla, y la va rebotre contra la paret: ella llensá un ay! llastimós que en lloch de conmoure aquell cor de fera, lo acabá de encendre de rábia, y llensantse demunt d' ella, la atravessá ab sa bayoneta. Allí quedá morta. La quietut y las ombras taparen un crim tant horrible.
 A la remor d' aquell crit alguns vehins despertaren y van comensarse á obrir algunas finestras: llavoras ell conegué lo que acabava de fer, y desesperat y foll, emprengué correns la vía cap á fora y desalenat, aná á parar á la plassa de las bruixas, ab lo cabell erissat, torva la mirada, y correns com volent fugir de sa mateixa ombra: Quan arrivá al munt de pedras del mitj de la plasseta, se sentí una rialla forta y seca, després soná un tiro, y després res mes.
 Era la nit del dissapte, las bruixas ballant y fent sardanas al entorn del munt de pedras, tot dihent paraulas estranyas, havian anat evocant del mitj dels rochs los esperits que ab sas paraulas