Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/203

trició y demés oracions acostumadas, avansant un pas mes envers sos feligresos, los digué:
 —Germans meus en Jesucrist; lo Pere de la Baliarda está agonejant; be sabeu vosaltres que son blat encara está per batre y que si se li fá malbé, res quedará pera menjar á la seva familia: avuy es festa y no perdreu lo vostre jornal; jo vos autoriso en nom del fill de Deu que en sa peregrinació pel mon nos encomaná la caritat, jo vos autoriso pera que avuy pogueu batrer lo blat d' en Pere.
 Tota la gent, conmoguts, flectaren los genolls en terra en tant que 'l senyor Rector los benehia en nom del Pare, del Fill y del Esperit Sant.
 Al sortir de la Iglesia, en lloch de aturarse á enrahonar per la plassa, emprengueren costa avall, los uns á la dreta, los altres á la esquerra, segons ahont tenian sas casas, comiantse ab un
 —Fins despres.
 Jo baixí tambe la costa despres de haver mirat desde la plassa la escena viva y animada que presentavan tots aquells camins y escampadas casas de quals xamaneyas sortian grossas columnas de fum. Quan arriví á la Baliarda, trobí á la entrada á la noya gran prop del bressol de la petita; lo noy, sense acabar de coneixer la seva desgracia, se entretenia tot solet per allí la era: pují la vella y mitj trencada escala de fusta, y 'm trobí á la cambra del agonisant. Al capsal de son llit, lo senyor Rector ab lo salpasser li tirava aygua beneyta de tant en tant, ó li mullava 'ls llavis ab un xich de vi ranci á falta de cordial; en Pere ja no hi veya ni