Mon car amich: pochs dias podrem contar en nostra vida mes hermosos ni mes ben aprofitats que lo del passat Diumenge en que junts emprenguerem via, eixint de la Comtal ciutat; jo de mi 'us se dir que 'n tindré un grat recort tota la vida. Lo sol clar, lo dia seré, lo goig en nostras ánimas, ab lo sarronet al coll com á pobres viandants, emprengueren costa amunt, per la dressera, cap á lo majestuós y alt Tibidabo.
Res hi ha al mon per artístich ni bell que sigue que pugui compararse á los sorprendents cops de vista que en aquell dia desplegá á nostres ulls la fertil naturalesa: ¡ahont pot jamay la má del home juntar aquella vivesa y capritxosa varietat de colors, aquella grandiositat que d' un sol cop captivá nostra ánima. Oh! jo 'l recordo be aquell dia: lo fresch oreig, los dolsos alens del bosch plé de la aroma dels pins y sajolidas, de las floridas gatosas y flayrosos romanins, nos davan dalit pera pujar aquella costa tan penosa y nos la feyan apareixer suau y reposada; de tant en tant giravam la vista cap en-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/195
Aquesta pàgina ha estat validada.
Sr. D. M. U. R.
