Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/187

Aquesta pàgina ha estat revisada.

toca: mes un jorn vaig concebre la esperansa de que si 'ls hi descubria ma sort, me traurian de las mans del pastor pera tornarme lo nom del meu pare: mes prompte vaig coneixer qu' era una vana esperansa; las damas de Mur son faltadas de coratje,—digué desdenyosament,-y dependeixen de mon enemich que 's titula Senyor de Ribagorça y de Pallars, títols que á mí 'm pertanyen; ademés, lo pastor m' havia dit:
 —No intentis jamay sustreuret á ta sort, puig tinch ordre de matarte al primer cop qu' ho fassas.
 Un dia tú aquí arrivares; y jo 't vaig veure; en ton rostre lleguí 'l valor y la energia, y creguí que Déu m' enviava un salvador, y vaig amarte ab tot lo foch, ab qu' es capás de amar un cor humá: ara tú 'm dius:—M' en vaig,—y jo 't respoch:—Y jo 't segueixo:—júram; donchs, per ta fé de cavaller, per ton honor y ta vida, que 'm farás tornar lo nom y los bens de mon pare, y que respectarás com á teva la honra mia: y jo 't prometo llavoras ser la teva esposa, y ferte senyor de feudos y vassalls.
 Lo cavaller, parat é indecís, no deya res, y 's coneixia que una gran lluyta, ó un gran dupte batallava en son interior.
 Al veurel ella aixís, y coneixent sa indecisió:
 —¡No tens coratje!—li digué ab tó despreciatiu;-donchs ves; creya que 'l valor nihava en ton pit; me só enganyada; ves.
 Ell alsá lo cap ab ergull:
 —Jamay m' ha mancat lo valor, y empresas mes grans so escomesas; jo cridaré á tots los