Quan Berenguer arrivá entre mitj dels armats esquadrons, un hurra general lo acullí; al veurel ab aquella positura noble y aguerrida, plé de juventut y bellesa ab lo valor retratat al seu demunt, un nou ardor sentiren corre per las venas los soldats de Mur veyentse ja conquerint llors y guanyant batallas baix la ensenya de sos antichs senyors, guiats per un de sos descendents, quals fets y hassanyas s' estenian per tot arreu; ja lo estandart del antich casal no tremolaria mes vagabond é indolent en las murallas de la fortalesa, sino que aniria á fer brillar lo escut de sos senyors en las mes remotas terras; ja ells no serian vassalls de débils y tímidas castellanas, sino d' un aguerrit cavaller que á la gloria 'ls menava.
Tots los penons y estandarts saludaren al héroe al apareixer, tots los clarins guerrers deixaren anar sos sons y totas las brunyidas armas brillaren llensant raigs d' or il-luminadas pel sol, al moviment que féren pera saludarlo: Berenguer alsá en alt la preciada ensenya cridant:
—¡Mur, Mur!...¡A Palestina!...
Y cent mil veus repetiren ab creixent entusiasme:
—¡Mur... Mur!...¡A Palestina, á Palestina!
Y omplírense d' aqueix crit tots los ámbits de la terra, los monts se estremiren de goig; pareixian mourers' y pendrer vida, com un gegant que 's desperta, y de tots sos pichs y fondaladas respongueren barrejantse cent ressons, formant una sola, mes estrepitosa y formidable veu, que repetia:
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
