Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/181

á la porta, voltada de cavallers, pera rébrer á son nou fill.
 —Benvingut sías al casal dels teus avis, li digué aixís qu' ell entrá, y agafantlo despres per la má, l'acompanyá prop la finestra ahont inmóvil y mitj desvanescuda seguia sa filla, fixos encara sos ulls en las foscas y ombrívolas selvas. Caterina li presentá á son desposat, y llavoras ella, tremolosa y descolorida, posá sa má pera sostindres demunt del peu que sostenia la columna de márbre que mitj partia la finestra, y girá'l cap pera esguardarlo mentres Berenguer agenollat li portava sa altre má á sos llavis. Sos ulls se toparen ab aquells mateixos ulls, y ab aquella mateixa mirada que la havia espantada quan petita, y un crit indescriptible de esglay, mes al mateix temps de joya y de sorpresa sortí de sos descolorits llavis, y sense forsa pera sostindre sa débil testa, la recolsá demunt la espatlla de sa mare.
 Mitja hora després, pujavan á la gran sala, y en mitj las enhorabonas de sos amichs y vassalls.
 Quinse dias passaren de felicitat y d' amor per lo Castell, Berenguer en tots ells se pot dir que no se separá un moment de sa jove y enamorada esposa; aquella bondat, aquella ignocencia, y aquella tendrésa de Elisabeth, lo tenian ditjós y embadalit, sos amichs fins sospitavan si deixantse portar de eixa vida casulana y vagarosa, s' oblidaria de sa paraula de tornar á Palestina tant bon punt s' hagués efectuat son casament; mes no fou aixís; lo jove capdill com-