Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/176

Aquesta pàgina ha estat revisada.

layá; presurosa girá 'l corcer pera tornar al Castell, que ja devian haver sortit ansiosos á buscarla. Al moment en que 'l cavall anava á girar, al fregar ab unas grossas matas, sortí d' entre ellas, corrent, un pastor, segons semblava per las pells de que anava cubert per damunt de la cintura, y atrevessant per entre mitj d' unas alsinas, desaparegué per la espadada cresta, al cim de la que blanquejava la casa anomenada Coll-morte, mentres que de prop lo lloch per ahont acabava de passar, fugia també una donçella tota temerosa: lo cavall s' espantá y 's llensá á córrer ab tota forsa; Elisabeth, desprevinhuda com estava y sorpresa ab la aparició de abduas personas, deixá escapar la brida de sas mans, y lo corcer, sense res que 'l subjectés, corria desalat per entre la espessedat dels brolls y verdissas, que al fregarlo lo acabavan d' abolotar. La hereva de Mur tancá 'ls ulls al véurers en tant gran perill, lo cavall no mirava allá 'hont anava, y ja la boca d' una ampla y fregosa fondalada s' obria á sos peus pera engolirlos, quan sobte, una má forta y coratjosa 'l detingué d' una estrevada; ella obrí 'ls ulls ab lo sacudiment: devant seu, un jove, ab lo trajo de cavaller, subjugava ab puny de ferro al cavall per lo fré, plé d' escuma. Tenia aquell una figura varonil y airosa; sos ulls negres brillavan com las estrellas á la nit; y son negre cabell, mes negre que 'l de l' ala de 'l córb, adornava lo rostre d' aquella testa agraciada: allí, al peu de la timba, altiu é indómit, detenint al corcer, semblava un d' aquells sérs sobrenaturals que