Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/161

Aquesta pàgina ha estat revisada.
ELISABETH DE MUR.


La veu de Pere lo hermitá havia ressonat per tots los confins d' Occident, y de totas parts estóls d' aguerrits soldats cristians respongueren á son crit de:—«Déu ho vol»—embrassant lo escut y la llansa y formant formidables esquadrons s' havian dirigit á Palestina pera recobrar lo sepulcre del Salvador. Los Espanyols, sobre tot los Catalans, no foren los últims de péndre part en la Santa Guerra ab tot y las lluytas que tenian de sostenir ab los Sarrahins. Gotart de Rosselló, Guillèm d' Urgell, y mólts altres nobles cavallers havian acudit ab sos vassalls á engrossar las hosts de Gofré de Boullon.
 Mòlts d' ells havian ja tornat á sas llars després de las primeras batallas, y preparábanse, ells y d' altres, á tornarhi després de haver abrassat á sas familias. Un d' aquells era Berenguer de Mur, net de Bernat Senyor de Mur y fill de son primogénit Robert.
 Damunt la enlayrada montanya que domina la antigua Ilerda, hi blanquejava una casa de moderna y gens notable arquitectura: en ella 's