la mar, perdian sa salabró al passar per las molas boyrencas, anant despres d' haver fet sa servitut, á ruixar la terra ab lo nom de Pluja: ab lo que ell los hi acabava de mostrar sa preponderancia, puig quan tardavan molt á moldre, tots los sers que lo globo terrestre habitavan, giravan vers ells los ulls demanantlos aygua, y si per cas molian massa sovint los hi pregavan que no amaressen tant la terra. Ruixávanla també á voltas ab lo nom d' Humitat, quan devallant ab las bromas anavan á banyarse en los llachs d' aygua dolsa, escorrent los vestits demunt la terra al sortirne.
Los ensenyá també á edificar casas dihentlos que aixís tenian un lloch ahont recloures ab la familia, y eran tals los colps de mall, y tanta la furia ab que 'ls davan demunt las pedras pera amotllarlas á son gust, que á cada colp trencantlas á cent mil bocins queyan en la terra com á pluja malmetent vinyas y camps de viandas. Y aixís altres y altres oficis los ensenyá fentlos mes y mes temuts cada volta de aquells que de sos usos y costums s' havian burlat.
Arrivá 'l dia de la boda, y 'l cas fou que quan se tractá de dur á casa d' ell las caixas de la núvia, com que eran tan grossas y pesantas, puig las havia fetas fer de consistencia y carregadas de motlluras, y com no hi havia cap mena d' animal pera durlas, comensaren á ferlas corre á empentas y rodolons per entre las rocas d' aquells amples carrers, succehint ab eix motiu que ab la furia que las feyan corre topavan
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/159
Aquesta pàgina ha estat validada.
