sarse á la antigalla; ab tot una n' hi hagué de solapada que s' avení á tots los seus gustos y costums. Entusiasmat lo bon pagés, no sabia que ferse d' alegría; comensá á treure las caixas y cadiras de baqueta mes antigas y tot lo que fins son mateix avi no hauría aprofitat pera res, y posá una casa de trastos tan antichs, que no semblava sino un encantat palau de las centurias passadas. Aixó sí, no hi faltavan ni las dotzenas de llensols y demés roba blanca per demés fina y bona, ni 'ls rams de llí á nombrosas lliuras, ni tot alló que constituhía la abundó y riquesa de nostras antigas casas de pagés. No cal dir tampoch si hi havia totas aquellas cosas necessarias pera las ceremonias de vella usansa y si hi faltarian los plats negres y culleras de fusta blanca pera los dinars de mortuorum, que auy, perque no fan senyor sustituheixen ab plats blanchs.
A tot aixó, 'l casori anava avant, y l' home mes content que unas Pascuas. Sembla no obstant, que la dona era, pot ser per ser dona, un xich fluixa de llengua. Lo cas es que alguna que altra vegada deixá anar lo que verament sentia y 'l perque 's casava ab un home de tan ráncias costums y estranyas ideas, y encara que ho feu molt d' amagat, lo cas arrivá á esment del nuvi. Com va ser, ningú ho sap; diu que hi ha un aucellet que tot ho conta y l' aucellet deuría dirli. Lo resultat fou que va rompres lo nuviatje.
Molt de temps despres, un dia tot passejantse per lo mercat de la vehina vila ovirá una bella
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/151
Aquesta pàgina ha estat validada.
