Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/144

Aquesta pàgina ha estat revisada.

mes ton amor vaig sacrificar á Déu y Déu acceptá mon sacrifici y 'm lliurá de las mans del malvat que mon sagrament no respectava, y pagant ab usura son amor á ell, m' ha permés venir á buscarte, pera que si separats haviam estat en la terra poguem junts gosar de sa bellesa infinita allá en lo cel, amantnos ab aquell amor cast y pur que dura sempre, sens tenir cap mena d' afany ni de tristesa; vina, donchs, vina á gosar de la gloria eterna.
 Lo pastor se passá la má pels ulls, y mirá per tots costats; estava sol, solsament un raig de la platejada lluna entrava per la finestra aclarint un xich sa cambra: será un somni vá pensar, mes se sentí sens forsas per sostindres agenollat com s' havia estat fins allavoras, se sentí pesat y frebrós, se sentí defallit, y recolzá sa testa demunt la palla: poch á poch aná perdent l' esma de tot lo que hi havia al seu voltant; las remors de fora s' anaren fent mes confosas y tancá 'l ulls.
 Lo ensendemá 'l trobaren mort, y en sa cara somrisenta s' hi retratava la celestial ditxa.