ademés, la teva salut es primer que tot, y si convé trevallaré de nit y dia pera tornarte lo que t' he fet pèrdrer.
Ella lo mirá mitj rient ab gran tendresa.
—No, no, no ho vull, repetí ab baixa veu.
—Jo sí, jo sí que ho vull, torná á dir ell; mira, aquí sempre trovaria á mos antichs companys, y bona sería que tornéssen á desfer lo bò que tu has fet, y tornéssem tu á patir y jo a desgavellarme; demá mateix me 'n vaig, busco feyna, y allá ahont ne trovo, paro casa: fills méus, ¿os agradará una casa ab un hortet ahont plantarèu cols y criarèu gallinas?
—Ay, sí, sí, pare méu, digueren tots tres fills llensantse á son coll, ¿mes de què plorèu, mareta? afegí 'l més grandet dels noys mirant ab recel á son pare.
—¿Què teniu, mareta, què teniu? repetiren los altres dos abrassantla.
—Rés, fills meus rés; ploro de ditxa.
Y tot se féu com ell digué, y ab pau y sant amor visqueren mólts anys com en los primers de son matrimoni, y sos fills fóren modelo de fills y de cristians, que las virtuts y l' exemple dels pares obran sempre sobre 'l cor dels séus fills y 'ls conduheixen per la bona via.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/139
Aquesta pàgina ha estat validada.
