no son vistos, un' altre per guardar si venian malaltías ó alguna altre desgracia, «y si Déu fá la gracia que no 'n tinguém cap, deya ella, será pera pagar la quinta dels nostres fills,» y la última era pel gasto de la casa; y de allí no 's passava.
Aleix estava encantat del bon gobern de sa esposa, y per rès del mon la hauria cambiada per cap més.
Entre los paletas que treballavan ab ell n' hi havia algun de aquestos mal feyners que desitjan viurer ab la esquena dreta, y que fumant y no sabentse enténdrer, no ténen may prou, y lo cap sempre 'ls barrína, y son causa móltas vegadas de malestar social: eixos envejosos al mateix temps de la felicitat dels altres, que ells no saben trovar, filtraren lo dubte en lo cor de n' Aleix.
—Veyas tu com me ferás crèurer, li deya un d' ells, que ab lo téu jornal solsament la téva dona á més de férvos anar á tots mólt endressats, fassi ahorros! vamos que això es bò pera contar.
—¿Y donchs, y jo, que no ho veig? responia ell.
—Lo que tu veus son los diners, mes tu no saps d'ahont los treu, y es impossible que tu sias tan tanasi que creguis veritat tot lo qu' ella sobre això 't diu.
—Los que poden sospitar de la mèva dona, es perque no la coneixen.
—¡Ba! déixat d'historias, li respongué un altre: á mí no m' ho espliquis: mira, jo tinch una dona, que desafío á la téva á que sia tant estal-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat validada.