Era 'l dijous dels compares. Aleix se devanava 'l cervell pensant qué li donaria á sa bella comáre Agneta que li demostrés son amor. Després de mólt cavilar, no trová res millor que un polit anell y una galan mantellina, cosas abdúas que deyan bén clar: prometatje. La dificultat era saber si la Agneta, á la que havia vist mólt pocas vegadas, tenia ja promés, y si daria 'l sentit qu' ell volia á son regalo.
Aleix esperá ab impaciencia rébrer alguna mostra de connivencia, mes cap n' hagué.
Passaren vuit dias de malestar per ell; al cap dels vuit dias, ó sia l' altre dijous que era 'l de las comares, la Agneta li enviá una bonica rellotjera, forma de xinel·la, brodada de sedas per sa propia má. Aixó de donarli una cosa feta séva, era bén bé una senyal de correspondencia al seu modo de enténdrer. Y no s' enganyava; d' aquella hora endevant totas las festas, y com per casualitat, se trobavan abdos en la casa de son fillol, ab la escusa del interés que per ell se prenian. No m' entretindré pas á contarvos
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat validada.
