Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/128

Y dit aixó, s' arrossegá mes be que caminá fins á estar al peu de un dels caps, y agafantlo se l' acostá als llavis mormolant:
—Flor y esperansa de ma vida, quan promte t' has marcit! Despres seguí parlant sens que ja ningú la entengués; poch á poch sol sos llavis se movian sens que digués res; despres ni aixó feu; havia mort.
Na Eimeruds, passat lo primer moment, recobrá tot son valor y á ella 's degué que la ciutat aquell dia no perdés lo que tant havia costat de guanyar y conservar. Los moros foren derrotats, deixant mils de morts al peu de las murallas de Barcelona, y ella quedá regenta fins á la vinguda del fill de son marit y de Letgarda, lo Comte Ramon Borrell, que era á ferlos la guerra.
Allí ahont caigueren los cinchcents caps s' aixecá una iglesia, iglesia que subsisteix baix la advocació dels mártirs Sant Just y Sant Pastor.

_{Nota.-La tradició diu que 'ls moros se tornaren á apoderar de la ciutat, mes com no 's troba aixís en cap historia havem cregut millor regirnos per lo que esta diu.}