Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/126

crit d' horror ressoná per tota la ciutat al mateix temps que, llensada també del mateix modo, una altre'n caigué al costat d'aquella, y despres d'aquesta una altre fins á cinchcentas, que era los caps d'en Borrell y dels que l'acompanyavan. Heus' aquí lo que havia succehit. Al sortir Abdelmelich, havia trobat las avansadas dels alarbs que cautament s' atansavan; al saber la nova que aquell los doná, corregueren ab sos voladors caballs de rassa á darne part; y quan lo Comte fou un xich lluny se trová atacat per retaguardia; los moros l' havian deixat passar, ben amagats, tancant lo pas derrera seu. Admeteren los cristians, ab tot y las grans ventatjas que l' enemich tenia, la batalla, quedant enterament destrossats, y 'l Comte ab los pochs que quedaren vius, se tancá en lo castell de Ganta prop de Caldas de Montbuy: despres de una resistencia desesperada, fallats de medis pera defensarse, foren tots morts per los alarbs, y, tallantlos lo cap, los tiraren de aquell modo, pera aterrar als de dintre y, atrapantlos desprevinguts, apoderarse de la ciutat. La noble viuda de Borrell restá un moment sens esma morta de dolor y esglay.
 Sobte, una dona, millor diré, una fantasma embolicada ab un mantell blanch, mitj coberta per sos llarchs y hermosos cabells d' atzabeja que destrenats portava, se presentá devant sos ulls; son rostre era tan blanch com la roba que la cubria, mes sos ulls eran vermells com la grana; ningú la hauria coneguda per aquella hermosa jovensela que sempre á la Comtesa