Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/124

Aquesta pàgina ha estat validada.

 —Parla, torná á dir ell impacient y moventla ab violencia.
 —Oh no, no, jamay; digué ella.
 —Com no? filla perversa, com no, si jo t' ho mano?
 —Per Alá os prego que no 'm feu avuy obrir los llavis, per que 'm sento morir.
 L' alarb mirá á sa filla y la vegé realment com agonitzant. Per un moment son cor de pare se enterní, mes tornantse á recordar de sos germans, torná á instarla á que parlés; ella ni tenia forsas pera ferho ni l' amor que tant intensament per lo jove guerrer sentia li deixava fer, pero ell, ara ab caricias, ara ab amenassas, ara ab un mot, ara ab un altre, endeviná lo que sa filla volia callarli. S' havia descubert que 'ls alarbs volian assaltar la ciutat, y surtia 'l Comte y sos cavallers á sorpendrels á ells. Aixó deduhí de las paraulas d' ella, y ab tot y lo pitjor que estava despres de la escena que acabava de tenir lloch, la deixá y surtí del palau sense que ningú li digués res, com á persona que era benvolguda dels Comtes, y cregudas las guardias de que anava pera alguna cosa convenient; aixís mateix eixí de la ciutat, pensant los centinellas que anava á presidir la marxa del Comte. Un xich despres, tornárense á obrir las portas pera eixir est y sos cavallers.

___________________


 Era ja molt avansada la nit. Na Eimeruds, agenollada als peus de un Sant Crist devant del qual una petita llántia feya una llum vacilant y