LO CASTELL DEL AMOR.
Una vegada era una pastoreta que ab son remat de cabras, s' estava tot filant dins una delitosa pineda, cantantne bellas cansons de la terra, quan de sobte sentí al seu detrás grans clapits de gossos que atiats n' eran per una gran colla de cassadors. Y ella 's girá, y 'n vejé lo Prímcep davant d' ells, tan gentil y hermós que 'l cor ne captibava, y lo qui passá com un llampech per tan prop seu, que 'l cavall fent remoure las pedras, 'n tirá una, tot justament al bell mitj del cor de la donzella.
Y veus aquí que allí mateix passava un torrent, y ella que se 'n vá torrent amunt, torrent amunt tota plorosa, fins arribar á una font de claras ayguas, tota voltada de llachs y parets de gran alsária que l'eura n' havia enramadas, ahont hi verdejavan unas canyas que, segons se deya, al vinclarlas lo vent, produhian armoniosos sons, pus qu' eran fadas.
Allí, donchs, arrivá ella ben desconsolada,
