d' una dona, destrenat son cabell que onejava 'l fort vent.
Sobte s' oigué un crit horrorós d' agonía repetit per cent veus, que venia de la embarcació, y la claror d' un llamp deixá veurer la combatuda nau feta deu mil trossos y homens y cosas que queyan dins la mar. Com lo ressó d' aqueix crit, s' en sentí un altre al peu de la ermita de la Trinitat; y una cosa blanca aná rodolant rocas avall fins á enfonsarse en las feréstegas onas.
Lo ensendemá, la mar llensá á la platja gran munió de cadavres, mes ab tot molts mariners hi hagué que se salvaren, y entre ells, lo pescador Adriá, que molt rich venia.
Lo cadavre de la Vinyets no aparegué, mes moltas nits al passar los pescadors pel peu de la ermita, han vist una ombra blanca nadar demunt las escumosas onas ó pasejarse per entre aquellas detras y peladas rocas.[1]
- ↑ Es notable la semblansa de la vissió de la Vinyets que contan tots los de Sitges, ab la de la llegenda Lamia contada per Goysueta, en sas Leyendas Vascongadas. Madrid 1836.
