Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/104

que son fill passés tot lo sant dia tancat en sa cambra sense parlar ab ningú.
 La Comtesa que com á mare va esser la primera en adonarse del retirament de son fill, aná á trobarlo y aixís li parlá:
 —Fill meu, ton pare y també jo estém molt contristats al veure la melancolia que de tú s' ha amparat: voldriam que 'ns diguesses que't manca ó que desitjas, que tot t' ho dariam pera ferte felís.
 Y ell respongué:
 —Jo, mare y senyora, sols desitjaria poder tornar á ferne una ben llarga cassada, que ni ab vuyt dias ni ab vuyt nits desseguida pogués acabarla.
 Y aixó li fou concedit, y se li aparellaren cavalls y gossos y falconers, patjes y doncells, pera que la cassa que ell tan desitjava deixés memória en aquellas terras.
 Y quan tot fou aparellat sortí lo fill del Comte ab escuders y amichs, y se 'n aná dretament al mas de sa enamorada perque Maria li tenia 'l cor robat desde lo primer instant en que la havia vista.
 Y tantost al mas dels olivers arrivaren y vegé á la tendre doncella que, al oure lo soroll dels cavalls, á la porta del clós corregut havia, ell descavalcá y entrant á la casa d' ella, demaná á son pare que 'l deixés esposar ab sa hermosa filla, puig que ab gran passió son cor li demanava.
 Y 'l pare ben content ne fou, y tot ho aparellá pera las esposallas que devian celebrarse en la