va un xich la presencia de la tendre y angelical Maria. Y com eixa no volgué maridarse ab cap dels que la pretenian, los uns acabaren per oblidarla, y d' altres n' hi hagué que se n' anaren del poble pus no podian aconsolarse de no poder conseguir tan preuhada joya.
Mes un dia arrivá prop del mas una comitiva de joves que, tot cassant, s' dirigian á San Miquel del Fay, tots molt ben vestits y aparellats, com que mostravan ésser de gran valía, sobre tot un d' ells, per sa molta gentilesa. Los quins com sentissen la veu de Maria que cantava la cansó de la Verge, 's deturaren y 'l mes bell de tots descabalcá, y entrant dins lo clos de la masia d' ahont li semblava sortir la veu, trobá á la hermosa nina.—D' ahont sou? quin es lo vostre nom hermosa jovencela?
—Eixa es ma casa payral, galan cavaller, y mon nom es Maria.
Y ell li demaná que 'l deixés reposar, pus molt fatigat venia, y ella cridá á son pare, lo quin acordá lo que li demanava y passá en lo mas lo jorn y la nit ell y tots los de la comitiva y l' endemá al matí, quan sortiren del poble, lo pare de Maria va reparar que 'l jove, ans de trencar per la dressera girava moltas vegadas lo cap, y que sa filla cada vegada qu'aixó sucsehia s' enporprava de galtas y baixava sos dolsos y hermosos ulls blaus.
Y passaren dias y'ls pares del cavaller que eran uns Comtes molt poderosos, estranyavan
