me vares prometre un tresor preciós
que será la glória de l' ánima mia;
vos dono las grácias y vos lo acomano;
vulláu ampararlo sempre nit y dia
que li 'n feu de mare si jo 'm mor, demano:
que si á gran arriva, per vos sola sia.
Y veus aquí que arribada la hora tingué una nina, com un sol d' hermosa, á la que batejaren ab lo nom de Maria en proba de gratitut á la Verge. Y aqueixa nina aná creixent, ab una grácia, ab una sapiensia, y ab una hermosura tan gran, que segons lo dit de sa mateixa mare y ab ella tots los del poble, no hi havia de qui sap quantas horas lluny, cap altre que se li semblés. Per aquest motiu sos pares la tenian molt guardada, estimantla mes que á ells mateixos, y com que 's desfeyan per ella, no volian que sortís á l' hora del sol perque no 's colrés sa cara, ni á la hora de la lluna perque no s' enmalaltís son cos, y en tal manera la contemplava la mare, que ella 'n valgué de menos, puig ab los molts anys que tenia, y tanta fatiga, aná enmalaltintse de mala manera.
Y la nina may tenia ganas de jugar com las altres de la seva edat; sempre ab lo cap baix, com si estés trista; y sols s' obrian de tant en tant los seus llavis, pera cantar, ab una tonada que enternia lo cor de sa mare, aquellas paraulas ab que aquesta l' adormia en lo brés, quan petita n' era.
Verge sobirana de Puig-graciós
que quan jo plorava dins de la Masia
Mes las paraulas de aquesta cansó que la nina
