Y veus aquí que quan ella aná per obrir los finestrons, tot d' un cop vegé á la pobre que acabava de eixir (á ella li semblá) de una esquerda de la paret y aixó li diu:
—Quan jo arribí á ta masia morta de fret y de fam, m' acullires ab amor y m' donares llit y sopar, jo, en pach, te daré lo que tu tan de temps fá que desitjas, y de lo que 't planyías quan jo trucava á ta porta.
Y ditas aqueixas paraulas, sens que 'ls de fora n' entenguessen res, sense saber com ni per ahont, desaparegué deixantla mes confosa que avans. Passada alguna estona, cridá á son marit y als altres y aprés que 'ls ho hagué tot contat, deslliveraren de anarho á esplicar al ermitá á fi y efecte de que aquest los sabés dir de cert, si aquella pobre era la Mare de Deu com deya la mestressa del mas, ó be una bruixa com aseguravan los altres.
Y passat que fou algun temps, veyent la mestressa del mas que las promesas de la pobre havian eixit certas, no tingué gens ni mica de dupte de que devia aquell favor á la Verge de Puig-graciós, y aixís va ser com plorant de goig se 'n aná un dematí dret á la ermita descalsa y ab un ciri á la má, y arrivada que hi fou, s'agenollá devant la imatje de la Mare de Déu y li digué:
Verge sobirana de Puig-graciós
que quan jo plorava dins de la Masia
