Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/8

Aquesta pàgina ha estat validada.
Que lo que m'está pasant,

só Colau, y a fé que es chansa,
culpa á vostè se li alcansa.

Colau. ¿Culpa mehua?
Pau, Tinga aguant,

que este mon es una nòria,
y vosté el que ròda.

Colau. ¿Cóm?
Pau. Lo que li dic: y al cap som!

Ascolte, que es cas d'hastòria.
So sògre ya fá tres añs
que mos posáren el chòu,
y estic mes calent cun bòu
de sufrir tans desengañs.
Que si alguns el matrimòni
dols el troben com la mèl
y en éll van guañant el sèl,
yo estic cridant al dimòni.
Poro si el cuento s'allarga,
tíngau per sèrt, tio Relles;
que li rompré sis costelles
á sa filla, que's amarga
y molt la vida que pase.
¡Ay, Santo Cristo del Grau!
tingauli compasió á Páu
y si em feu viudo nom case.

Colau. ¡Chèc, Pau! Pau!
Pau. .Non diga chut,

perque me sandú pateta!

Colau. Lo que yo mire... ¡palleta!

que parles molt y molt brut.

Pau. Parle lo que es de raó!
Colau. ¡Chèc!
Pau. ¡Lo que em dona la gana!

Que es sa filla una chitana
de molt mala condisiò.

Colau. Hòme, sempre en eixos bucs

me vens buidant el servell:
sempre creus tindre capell
abans que filen els cucs.
La un dia , si ha parlat
en Tofolét, ó en Simó,