Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/24

26

Colau.

No mes dic als teus chuins, c'a vòltes en la botella creus que es vi tot cuant hiá en ella, tenint molt'aigua allí dins. Y en ca que't parega estrañ, millons de vegaes creus que es molt sèrt lo que óus y veus, y alló mateix es engañ.

Pau.	Pos sap lo que li vullc dir, qu'eixa pera mí no grilla; carregue, pues, en sa filla que yo no la vullc sufrir. Que si molt enhoramala me la habera criá un dia, siñor sógre, com debia, seria bóna y no mala.

Colau.

Ves aspay en insultarme, perque si no, estes cantaes s'acaben á bofetaes.

Pau.	¿Encara voldrá pegarme? Pos li torne á repetir que en ca que vinga l'alcalde y en trenta multes em balde, ella en mí no ha de existir!

Colau.

¿Con que tú vóls que esta tèrra mos tinga en murmurasió?

Pau.	Yo no vullc sa filla, no!

Colau.

Pos tindrém guèrra!

Pau.	Pos guèrra! Y ya que'n Blay y en Cheròni, y en tots cuants té per davant me té que estar insultant, que se l'anduga·el dimóni! Vullc fuchirla de una llegua!...

Colau.

¡Pau!¡Pau!

Pau.	Ya l'aguantá masa!

Colau.

Mira!...

Pau.	Fíquesela en casa: yo m'estig mol bé en la mehua.

Colau.

¡Pensau bé!

Pau.	¡Ya está pensat!

Colau.

Pos yo pendré providènsia!

Pau.	No m'apure la pasènsia!