Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pau. Es que vosté no la vista.

en un melitar de tropa!

Colau. ¿Melitar?
Pau. En casaquí,

tot p'é de dorats botons;
portaba blaus pantalons,
sabates y corbatí.
Al cap duya una gorreta
mes estreta que un ambut;
faixa á la sinta y canut
penchant al coll llisteta.
Ficats els dos así en casa
els viu de entusiasme plens!
¡Ay em tremòlen les dens!
¡Sògre, no sé lo que 'pasa!
¿Qué tal, qué tal la chiqueta?
¿Se esplica, se esplica pròu?
¡Yo em pense que 'm torne bòu
al pensar en eixa feta!
Ella, caentli la baba
estaba ohuint al soldat;
y el gran pillo, entusiasmat...
ple de goch la requebraba!
Yo vach vore desde allí(El foro.)
que el tuno tragué un paper,
el cual prenque ma muller
y sel ficá dins lo sí.
Y cuant se cansaren ya
de dirse paraules dolses
capás de besarli una má.
Pero yo saltant en l'hòra
pera evitar una taca,
el correguí en eixa estaca
desde así dins alla fòra.
¿Despues de cuadro tan trist
com el que li ha relatat,
dirá que no es veritat
lo cá palpat, lo cá vist?
¿Me dirá que plé de bucs
li vach buidant el servell?
¡Pos si ara no ya capell
no sé cuant filen cucs!