Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/15

pronte farén pau els dos; que el loco al estar furiós es nuant cuiro dins la gàbia)

Maria.

No's fasa conte que això m'apreta á mi ni em sofoca; (¡pillo!) no em tornaré loca. ¡Qué! ¿vòl á un atra? ¡Pos bò! Deixel, ell se cansará!... (fem de tripas corason!) Deixemelo correr el mon!... al cau, al cau tornará. ¡Com yo vullga proposarme!... ¡Com á mi em done la gana!... ¿Qué's chúa que esta semana perdó ve ell á demanarme?

Colau.

¿Ell?... ¡Maria, tu has perdut sens ducte l'enteniment! ¡Si ell esta alla mes calent!... ¡huy!... ¡mes calent!...

Maria.

!Tu, tu, tut! Això es un vòl c'a pegat: vòl, c'apenes tira un pam ! y en cuant yo tòque el reclam caurá dins del enfilat. Si ell en atre camp se seba, li estará la festa cara!... Ay!... no sap ell encara cuant pòt una filla d'Eva. Per lo pronte me pareix que lo mes bò, lo millor... Poro vosté es casaor, vecha si este pla coneix. ¿No es molt sèrt que l'enfilat pera casar estornels, te que tindre els aparells molt bòns, pare?

Colau.

¡Veritat!

María.

¿Y cuant un pardal de gust vòla per allí indesis, les ènses será presis que vachen revolant?

Colau.

Chust!

María.

¿Y si despues d'asò es pèrt