Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/15

Aquesta pàgina ha estat validada.

Les fotografies de paisatges, i algunes altres, s’acompanyen d’una referència en la qual s’especifica el lloc on va ser feta i la data. Es tracta d’una informació necessària per poder relacionar l’estat dels cultius o del paisatge amb el temps i el lloc, tan importants en agricultura.
Tot i que un dels objectius de la publicació era presentar material original, he volgut fer unes excepcions per incloure fotografies fetes per companys de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (...) o per poder destacar alguns aspectes que he considerat importants (...) i dues més, sobre el sorgo destinat a l’alimentació humana, fetes a Mauritània per Helena Gómez MacPherson; finalment, en el capítol tretzè hi he reproduït unes fotos publicades prèviament, per poder reforçar unes idees que si no no hauria pogut representar. Crec que la força de les fotografies pot justificar aquesta llicència.
La bibliografia recull les obres i els treballs principals que he consultat per redactar els textos, però que, per raons d’espai, no s’hi fa referència en aquests mateixos textos.
Per facilitar la consulta dels diversos continguts del llibre, he preparat un índex en el qual es recullen tant els conceptes considerats en els textos com les principals referències geogràfiques mostrades amb les fotografies.
D’altra banda, s’han recollit, en una relació al final del llibre, les fotografies de paisatges agrupades per comarques, per províncies o per països, segons la seva procedència.



AGRAÏMENTS



Quan hom ha fet un esforç important, intens, i té el sentiment d’haver-se’n sortit bé, té tendència a sentir agraïment per a tothom qui l’hagi ajudat a arribar en aquest punt: als seus pares, als mestres més valorats, a les persones que l’hagin marcat positivament, als companys de la feina, etc. Donat això per suposat, jo vull centrar els meus agraïments en tres col·lectius de persones que han contribuït directament a la realització d’aquest llibre.
Els meus alumnes, d ’una manera general, per l’al·licient constant que suposa comprovar que les idees són copsades i resulten estimulants. Dintre dels grups d’alumnes que he tingut vull mencionar expressament els del curs d’Explotacions Agro-pecuàries dels anys 2000 i 2001, moment en què vaig començar a oferir-los, en imatges i fitxers, part del material fotogràfic que havia anat recopilant i que ha evolucionat fins arribar en aquesta publicació.
El segon col·lectiu a qui vull manifestar el meu agraïment sincer són els pagesos que m’han permès fer moltes fotografies, sempre amb simpatia i sovint agraïts i tot, i totes aquelles persones, tècnics i pagesos, que m’han explicat, en tantes i tantes converses, com feien i aprofitaven els diversos cultius. Jaume Gregori, Jordi Salvia i Albert Grassot, que m’han cedit fotografies, serien tres exemples, però n’hi ha molts més, entre els quals em plau anomenar (sense que l’ordenament signifiqui cap preferència): Nazari Alibés del Masot de Moià, Narcís Torrentó de Coromines de Viver i Serrateix, Joan Rial d’Agrària Estany, Joan Garriga de Bergús, Domènec Crivillés,