Des de la primera edició d'aquest llibre el maig de 2005, han passat prou coses en el món dels cereals perquè en emprendre una nova edició s'hagin de tenir en compte. De fet, els cereals han irromput en els mitjans de comunicació, amb els avantatges i els inconvenients que això suposa. Avantatges perquè, en destacar-ne l'interès, també la gent pot conèixer-los millor, i inconvenients relacionats amb la banalització del mateix coneixement.
No puc percebre fins a quin punt aquesta situació ha contribuït a millorar el saber sobre aquests cultius. Però espero que el meu llibre es trobi amb un medi favorable i pugui ajudar-hi.
En canvi, sembla més fàcil de comprovar com la banalització que deia abans ha provocat una quantitat notable de sortides de to espectaculars, potser no sempre desinteressades o, en tot cas, desorientades.
Concretant més, l'interès mediàtic pels cereals es podria centrar en dos punts, tots dos interrelacionats: l'augment extraordinari dels seus preus (el del blat s'ha doblat a Espanya entre el juny de 2006 i el gener de 2008) i la seva utilització per fer-ne etanol, un combustible que s'usa en comptes de la gasolina.
En relació amb l'augment del preu del blat, m'ha semblat convenient recollir, en una pàgina (201), com han evolucionat, des de l'any anterior a l'entrada d'Espanya a la CEE, el 1984, els preus del blat (pagat als pagesos), del pa (que paguem tots), dels productes de la indústria agroalimentària i els sous dels tractoristes. El preu del pa s'ha multiplicat per cinc, mentre que el del blat, fins fa dos anys, s'havia mantingut igual o més baix. Al gener de 2008, després d'haver-se duplicat el preu, el blat es paga un 34% per sota del seu preu de 1984 (corregit amb la variació de l'IPC), mentre que el pa el paguem un 66% més car. Aquesta situació podria ser un bon indicador de com les organitzacions de flequers són molt més eficients que les dels pagesos. Val a dir, que aquests han estat compensats, només en part, per les subvencions directes de la PAC.
L'altre tema polèmic es relaciona amb els biocombustibles, amb un lloc destacat ocupat pel blat de moro. En els EUA, l'any 2007 s'hi ha dedicat un 25% de tota la seva producció (no, com s'ha dit, el 30% de la producció agrícola, que també produeixen altres esplets). Cal afegir-hi, però, que la collita del mateix 2007 ha superat la collita
