Aquesta pàgina ha estat revisada.
86
Sanpere i Miquel
Lope Jimenez de Urrea y doña Brianda. Prometieron el rey y la reina á don Luis que, en caso de divorcio, harían con doña Brianda que se casase con él, y que se solemnizaría el matrimonio en haz de la santa madre Iglesia y no la apremiarían á que hiciese otro casamiento, y dió doña Brianda, por mandato del rey y de la reina, su consentimiento al matrimonio, en caso de la separacion del primero[1].» Després se convingué sobre la mutua reparació de danys.
En Zurita, després de citar el dit con-
- ↑ La clausula obligatoria del casament està conebuda en els següents termes: «Prometem ultra aço... en nostra bona fe reyal, a vos dita dona Brianda, que abans de la solució o separació que s'espera fer del matrimoni... entre vós e don Lop Ximenes d'Urrea, ne aprés la dita solució o separació, nós no os induhirem, no us forcerem, ne induir ne forçar farem a fer matrimoni de vós ab qualsevol altre, sinó ab don Luis Cornell, en lo qual, en cas de la dita separació feta, e ara per ladonchs, havets dat vostre consentiment».
Creiem que ja s'haurà notat l'oportunitat de l'intervenció de la reina Sibilia, que tant fòra de lloc ens sembla tractant-se de causes d'alta moralitat. Es que en Pere agafà la qüestió pels cabells pera fer-la simpatica a l'infant Marti i a la seva muller; però m sembla que no bo conseguí, perquè, com ja hem dit, no coneixem cap contacte de na Maria de Luna amb Sibilia de Fortià.
