Sols pera fer compendre que l quadro anterior no es del nostre temps, diré que ls dictats de na Ermengauda són de mal exemple, perquè l'esmentada dama pertany a la primera meitat del segle XIIè, i que dels trovadors no n quedava més que la memoria en el segle XIVè, que fou de gran esterilitat poetica pera nosaltres; de manera que això copiat, en cas de que puga referir-se an algun temps historic, ha d'esser an el segle XIIè, època de l'immoral poesia dels trovadors i de les corts d'amor [1].
El segle XIVè, baix aquest punt de vista, es un segle de reacció excessiva. Sense admetre l sentit moral que en Fauriel troba en la poesia amatoria dels trovadors, i que en Laurent accepta, això es, que llurs cants desenfrenats van despertar en el cor de l'home d'Europa l'amor, aixecant la personalitat de la dòna, que vivia embrutida en el castell
- ↑ Consulti-s, sobre ls trovadors, les «corts d'amor» i les «lleis d'amor», La Vie au temps des Trouvères, d'A. Meray (París, 1873), i la segona part de dita obre, La vie au temps des cours d'amour (París, 1876).
