Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/66

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
66
Sanpere i Miquel

Brianda pera sostreure-la al furor del seu marit, i encomanà sa custodia a un cavaller aragonès nomenat Garcia López de Sesse, per qual custodia, això es, que no entregaria na Brianda a ningú sense ordre seva, li exigí jurament i homenatge.

Fet això, en Joan digué an en Martí que, accedint als precs de la seva sogra, i complavent-se de la dita noble sa filla, intervenia, i que al seu entendre l'assumpte pertocava al Cardenal d'Aragó, i, ja que aquest era parent d'una i altra part, que ell decidís, dient-li, ademés, que no li semblava bé que en Garcia López tingués de gastar del seu pera mantenir-li la cunyada, per lo qual li feia avinent que, de no encarregar-sen ell tot seguit, li donaria ordre de que la posés al carrer [1].

Aquestes resolucions eren dignes, però en Joan no podia ignorar que l'Arquebisbe feia de pare a l'Urrea, i que, per lo tant, si en ell hi havia deute massa estret pel seu parentiu amb na Brianda, no era menor el de l'Arquebisbe.

  1. Id. id. id., reg. 1.657, fol. 18 v.