fins a la prevaricació; els dominics persegueixen en nom seu les heretgies fins a l'extermini. En la divinitat s'adora l caracter de la verge i no l de la mare; se la representa sobre la lluna illuminant el món amb els seus raigs esblanqueits: la deessa torna a morar, lo mateix que a Efeso, en l'astre femení de la nit. La teologia, que acabava de donar per obra magna l'Imitació, preferia per simbol la llum reflexada a la llum propria. La preponderancia de la dòna en l'Asia anterior, naixent del culte de la naturalesa, encara que amb formes grolleres, tendia a la feconditat; l'idealisació cavalleresca es esteril. No podent residir l'amor entre esposos, segons sentencia dictada per les mateixes dames, sols existeixen amors platonics, delirants, sobrexcitats, impossibles. Res de l'afecte tranquil del matrimoni: l'ideal s'ha sortit de l'honradesa en aquest segle; el furor amatori ho llegitima tot: adulteri, sacrilegi, incest, que «quan bé s'estima en res se repara», segons sentencia de na Ermengauda de Narbona.»
Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/6
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
6
Sanpere i Miquel
