Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA DONA EN EL SEGLE XIVè
D
'un article den Pompeu Gener publicat en la revista La Renaixensa [1] se desprèn que l segle XIVè fou un segle de disbauixes desenfrenades, una repetició dels dies de Messalina:
«L'amor arriba al paroxisme. Amb el predomini de l'amor la dòna impera en absolut: ella regna en la virtut i en el vici, en el cel i en la terra. Eva, origen del pecat, condemnada per Ildebrand, redimida després per Abelard en la persona de la seva savia amiga Eloísa, es divinisada en aquest segle: la Verge es el déu de l'epoca. Els franciscans l'exalten
- ↑ Any VII, volum I, pag. 430 (1877).