Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
47
Les dames d'Aragó
de la bagassa del rei, no volgué demanar re a la reina sa madrastra.
En Pere III, qui sab si per evitar l'escandol que donava, regularisà la seva situació i va casar-se amb na Sibilia Fortià l dia 11 d'Octubre de 1377 [1]. El ca-
- ↑ Semblarà impossible que encara tinguem de discutir la data del casament de na Sibilia.
La Cronica den Pere III, en el seu darrer capiiol, està plena d'errors, i se comprèn que així siga havent-se comprovat que no n'es autor el rei.
Diu la Cronica que, essent viudos el rei i en Joan, els oferi la mà la reina Joana de Napols; i com en Joan no quedà viudo fins a l'Octubre de 1370, d'aquí que s'expliqués l'error manifest no suposant que en Joan no era viudo quan se casà en Pere, puix ell mateix diu que se casà en 1377, sinó que l fet no pogué tenir lloc fins a ultims de 1378, d'ont se suposà l matrimoni den Pere en 1379. Això es lo que fa en Zurita.
En Monfar, en el segle XVII, escriu, en la seva Historia de los Condes de Urgel, vol. II, pag. 219, que l casament se celebrà l dia 11 d'Octubre de 1377, sense dir d'ont treu la data.
En Pròsper de Bofarull copia la data den Monfar, però diu que al casar-se de nau en Pere feia quatre anys que era viudo; i com que enviudà en 1375, tenim que, amb tot i copiar an en Monfar, diu indirectament que s casà en 1379 (Condes Vindicados, vol. II, pag. 276).
L'Antoni de Bofarull, en l'Historia critica, civil y eclesiástica de Cataluña, dedica an això tou una llarga plana amb notes, per demostrar, comentant el text de la Cronica, que en Monfar s'equivoca, i que en Pere
